Riihimäen Amattioppilaitos és un centre de formació professional (“Vocational School”) de caràcter públic dirigit a joves d’entre 16 i 19 anys. En l’actualitat, el centre acull uns 670 alumnes que volen aprendre entorn a diferents oficis, d’entre els quals hi ha fusteria, construcció, mecànica, cuina, electricitat, tecnologies de la informació, etc. Aquest centre disposa de grans infrastructures, tant pel que fa als espais com als equipaments. Tot i que la metodologia del centre és tradicional, el funcionament dels diferents departaments és similar al de les empreses, en tant que es generen beneficis dels productes que es realitzen en cada un d’ells.
Formant part del centre, trobem el programa alternatiu “Ammattikymppi” on s’aplica un model de formació basat en els criteris de l’Aprenentatge Productiu. Aquest programa està finançat pel Fons Social Europeu i el departament d’educació del govern finlandès, i permet a nois i noies de 16 i 17 anys incrementar i o enfortir el nivell de coneixements que han pogut assolir durant els nou cursos d’escolaritat obligatòria, per tal de poder accedir a nivells superiors de formació teòrica (Upper Secondary School) o professional (Vocational Training). De fet, el que necessiten és tenir la qualificació necessària per accedir a la “carrera” que desitgin.
El sistema educatiu finlandès ofereix la possibilitat de cursar un 10è curs de caràcter voluntari per a millorar els resultats obtinguts durant els 9 cursos d’escolarització obligatòria. Ammattikymppi forma part de la xarxa OMA-URA, encarregada d’agrupar els diferents projectes que tenen en comú la utilització de la metodologia de l’AP.
El programa Ammattikymppi compta amb 20 alumnes amb desavantatges educatius i risc d’exclusió social. Part d’aquests alumnes venen de famílies desestructurades i necessiten assessorament psicològic. Es tracta de nois i noies que sovint no tenen prou clar quin ha de ser el seu futur professional. El pla de formació de cada alumne és individual i es planifica conjuntament entre el propi alumne i els professors. El 10è curs ofereix totes les assignatures que configuren el currículum oficial de l’escolaritat obligatòria, sent el propi alumnat qui tria aquelles matèries que ha de treballar, tenint en compte quines són les matèries que ha de reforçar i les seves aspiracions futures. Aquestes matèries seran les que formaran part del seu pla de formació individual. D’acord amb la metodologia emprada, aquestes s’estudien d’una forma pràctica i amena, essent el propi alumne qui s’estructura l’activitat setmanal i els recursos a utilitzar: llibres, exercicis proposats pels professors, material multimèdia, Internet, etc. A més de millorar les qualificacions acadèmiques es pretén que cada alumnes faci una primera incursió en el món laboral per valorar d’aprop les diferents possibilitats que aquest ofereix. Per a tal fi, els plans de formació 
incorporen una activitat pràctica en tallers de les diferents especialitats que ofereix el centre en el marc de la Formació Professional (vocational School). Cada alumne ha de fer unes 40 hores de pràctiques en cada una d’aquestes especialitats. Complementàriament, i per tal d’incrementar el nivell de motivació, els alumnes tenen la possibilitat de fer pràctiques en empreses externes al centre durant curts períodes de temps o es pot estudiar la possibilitat d’assistir a alguna classe teòrica dins el marc de les “Upper Secundary School”.
Els responsables de tirar endavant el projecte són dos educadors, ambdòs consellers de carreres (career consellier), però un és professor d’educació obligatòria, especialitzat en arts, i l’altre és professor per alumnes amb necessitats especials. D’altra banda, compten amb la col·laboració de diferents professors responsables de cadascun dels tallers. Aquests dos professors són els responsables de treballar les diferents matèries acadèmiques i de portar a terme les tutories amb els alumnes: té un paper clau el seu rol de consellers sobre les ofertes educatives i futurs professionals que poden interessar als seus alumnes. Per afavorir aquesta interacció amb el món laboral, estan en contacte amb l’oficina de l’atur, ja sigui per contactar amb possibles centres de pràctiques o per facilitar la inserció laboral dels participants del projecte. De totes maneres, s’intenta que siguin els mateixos alumnes els que prenguin un rol actiu en el seu procés d’aprenentatge i de recerca de recursos, així, a més de ser els mateixos alumnes els responsables de confeccionar els seus programes formatius i d’organitzar-se les tasques, es valora de forma positiva el que sigui el mateix interessat el que es posi en contacte amb l’empresa on li agradaria fer pràctiques, si es dona el cas. Gràcies als telèfons mòbils i als serveis que ofereix Internet, els tutors esdevenen consultors disponibles pels alumnes pràcticament les 24 hores del dia.
L’organització de les jornades a l’escola, varia segons les necessitats de cada alumne. Per norma general, l’horari al centre és de 9 del matí a 14:30. Dintre d’aquesta franja horària, s’intercala l’estada en tallers amb el treball de les típiques assignatures acadèmiques. Aquestes s’estudien a partir d’algunes classes teòriques molt puntuals, però sobretot a través de diferents exercicis proposats pels professors, de suport multimèdia i fomentant la recerca, ja sigui a llibres o internet. Aquesta metodologia de treball permet que dintre un mateix espai els alumnes puguin anar treballant diferents matèries segons la seva planificació i els professors van resolen els dubtes que van sorgint.
Durant les estades en tallers, els alumnes realitzen petits productes per al propi benefici (des de cuinar el dinar que es menjaran ells mateixos fins a construir un panell per regalar a la família, segons les característiques de cada taller). Tot i que s’intenta evidenciar l’aplicació de les diferents matèries acadèmiques en la realització de les diferents activitats pràctiques, aquesta relació no sempre s’utilitza com a enfoc a l’hora d’estudiar la teoria.
Pel que fa a les pràctiques fora del centre, aquestes poden ser de durada diversa, des de unes setmanes a un parell de mesos, aquesta flexibilitat fa que mentre en alguns casos s’alternen les pràctiques amb les estades al centre, segons els dies de la setmana, en altres, els alumnes s’estan llargues temporades sense anar a classe i mantenint el contacte amb els professors de forma únicament virtual. En aquestes situacions, els tutors els proposen exercicis per treballar les diferents matèries acadèmiques que els alumnes hauran de treballar a casa. Les activitats realitzades a l’empresa o als diferents tallers que es realitzen dintre de l’escola es documenten a partir dels informes que realitzen els participants, on s’espera que incloguin informació diversa sobre l’ofici, com ara la formació acadèmica necessària per accedir-hi, el sou que correspon per aquella feina en concret...
L’avaluació de cada alumne es fa de forma conjunta entre els tutors i cadascun dels alumnes. Les eines d’avaluació dels alumnes són bàsicament dues: els exàmens de les diferents matèries acadèmiques que els alumnes van realitzant al llarg de l’any i el portafolis , que és la mostra del conjunt de treballs realitzats durant el curs. La valoració d’aquestes dues eines i la valoració de l’actitud de l’alumne en els diferents processos formatius on s’ha vist implicat, seran decisius per valorar si s’incrementaran les puntuacions que els alumnes havien obtingut al finalitzar els 9 anys d’escolaritat obligatòria. Els responsables del projecte tenen poder per incrementar fins a 2 punts (sobre 10) aquestes puntuacions, i si ho veuen convenient, poden negociar amb el responsable del centre de formació obligatòria l’opció d’atorgar una puntuació més elevada.
Aquestes puntuacions, tenen un caràcter oficial, de forma que constitueix un annexa al diploma d’educació obligatòria
.
